L’Hospital de Sant Boi, en la línia dels valors d’atenció pediàtrica de Sant Joan de
Déu, ha començat a crear circuits humanitzats, adaptant els espais i incorporant eines pedagògiques pensades per a edats primerenques, que permetin reduir l’ansietat a l’infant i les famílies en procés d’intervencions quirúrgiques.

La incorporació del servei de cirurgia pediàtrica en otorrinolaringologia permet que el centre pugui oferir una atenció de proximitat i alleugerir el procés a l’infant i a les famílies.

Els serveis de maternoinfantil i pediatria i l’especialitat d’otorrinolaringologia del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, disposen de l’expertesa i dels professionals per a l’atenció dels infants i les seves famílies. Però, per a poder oferir l’atenció integral i atendre les cirurgies simples associades a l’especialitat, es va habilitar un dels quiròfans del centre amb l’equipament i protocols específics per a l’atenció dels infants.

Per poder desenvolupar aquest projecte, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha iniciat una campanya d’aliances amb particulars, organitzacions i empreses que han d’ajudar a fer realitat el projecte al llarg de l’any vinent.

Viure amb un trastorn mental comporta molt sovint la dificultat de mantenir hàbits saludables com l’activitat física regular.
Aquesta es pot veure reduïda, fruit d’efectes adversos de la medicació o de canvis en l’estat d’ànim associats als problemes de salut mental.

La marxa nòrdica és una activitat física molt completa que consisteix a caminar amb bastons per la natura. És una activitat molt promoguda pels equips assistencials i els equips de recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que estudien els seus beneficis en persones amb problemes de salut mental.

Gràcies a aquests estudis, tenim evidència científica que practicar esport no només genera millores en l’àmbit físic, sinó que, per ser una activitat comunitària que es practica en grups i en espais oberts, resulta molt beneficiosa per millorar la salut mental.

La marxa nòrdica no només permet trencar amb el sedentarisme, cosa que millora l’esperança de vida, sinó també amb l’aïllament que sovint experimenten les persones que conviuen amb un trastorn mental.